La fiambrera

La nova ocurrència de la consellera d'educació ha sigut proposar que es puguen portar fiambreres a escola per a que megne els xiquets que no puguen pagar-se el menjador escolar. Aquest xiste de Jaimito ha sigut un bon pensat i fet, en aquest cas: dit. I explicarem els dos per què. http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/07/13/alumnos-podran-llevar-cole-comida-casa/920377.html

D'un costat, aquesta notícia la dóna pooque semanes després de dir que deslliga la distància de la vivenda del dret de menjador escolar que deixarà a més d'un alumne resident a prou distància de sa casa sense poder anar a casa amb prou temps per a dinar i tornar a hora.
Però a la vegada, sense poder costejar-se el preu del menjador escolar. Posem per cas, una localitat com Llíria o Oliva. Els xiquets que viuen lluny, en el cas de Llíria als xalets (perfectament, cases de camp) i els d'Oliva a la platja. Poden anar i tornar els xiquets sense l'autobús? Evidentment no, ni amb ell tampoc; per que no dóna temps d'arribar.

Però res d'açò implica el tema de la fiambrera, que és la gran solució que dóna la consellera. Imaginem una escola on se'ls denegue a 15 xiquets el dret al menjador, quan jo vivia a la platja d'Oliva n'erem ja uns deu en l'autobús i cada vegada es queda més gent a viure tot l'any a la platja. L'equip d'atenció infantil del mejador cuidaran a aquests xiquets que no paguen? Si es perden xiquets, l'empresa de càtering, reduirà personal o com a mínim prohibirà prestar serveis a aquests xiquets, per què no pot donar el mateix servei si cobra, com sino. Per tant, quí ajudarà a calfar el dinar als xiquets? Qui posarà el dinar a la nevera quan arriben a les nou? algú vigilarà si s'ho mengen o ho tiren?

Per favor, els invents en la llimonà, en els xiquets, poques bromes.