El plor

Voliem parlar huí d'una cosa inevitable en l'educació i el criar als nostres menuts i les nostres menudes: el plor. Quí no s'ha trobat un pare o una mare fora de si intentant amb desesperació absoluta fer que deixe de plorar la seva criatura. En canvi, no saben ni sabran cóm fer-ho mai. Entre altres, per què no els ha explicat ningú qué es el plor d'un bebé: El plor és una de les dos formes en que un xiquet es pot comunicar. Un bebé o plora o riu. No n'hi ha més. Pot intentar dir que té una apendicitis o que no vol eixe joguet prop de la mateixa forma, simplement variant la intensitat.
En una entrevista de treball em preguntaren: et diu la mare que s'ha alçat abans d'hora i que li ha donat el desdejú a les set, es fan les 11 i el bebé plora: què faries? La resposta era òbvia, mirar si està còmode, es sent sol, cal canviar el bolquer o té gana. Aquestes són les 4 primeres causes que poden fer plorar a un xiquet, són cícliques i les vem unes 15 vegades al dia. Ja, podem trobar-ne unes quantes més prou cotidianes: mal de ventre, gassos, dents que ixen o malaltia.
Fa poc, xarrant amb una amiga pedagoga que treballa d'educadora en un 0-3 em comentava que la primera vegada que posaren als bebés d'un any en el pati nou, es posaren a plorar per què els estranyava el tacte del nou paviment. La tonteria més gran del món, els resultava estrany el tacte del ferm ¿I cóm sabem que el que els molestava era el pis nou? Perquè als pocs minuts pararen i es posaren a jugar. Per tant, quan un bebé plora, el que hem de fer és:
1 Analitzar lògicament les causes més normals del plor. Gana, bolquers, gassos, dents que ixen...

2  Tranquilament solucionar-ho, i sino, ser pacient i esperar a que deixe de plorar. No té molt més misteri. Podem moure'l un poc, podem  mirar de cantar-li, besar-lo rarament sobra, unes quantes cosconelles no tenen per què anar malament, inclús un massatge si creguem que és oportú. La veritat siga dita, la tècnica pot ser relaxe més a qui cuida que a qui es cuidat, per què té la sensació de fer alguna cosa.

3 Somriure i transmetre alegria i serenitat per a no posar més nerviós al bebé.

Excepció: Tot açò té una excepció clara, i és que el plor siga veritablement anòmal. Qui s'encarrega d'un bebé sense posar un mesurador sap aproximadament el tò del seu plor. Si el seu bebé de normal plora amb una intensitat i comença un plor sobtat i de forma repentina comença a pegar uns crits molt més alts del normal que no responen a lògica ninguna i segueixen de forma continuada durant varis minuts, no ho dubte. Porte al xiquet al metge, que paga la pena fer 100 viatges per a que ens diguen que no passa res, que no fer-ne un i que siga molt. Això sí, en tot cas, aplicant el pas número 3. Sempre somrient i amb serenitat, que ningú guanya dels nervis.