Direcció podrà fitxar professorat

La noticia pareix fictícia, però és realitat: http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-educacion-permitira-directores-elegir-20-plantilla-opinar-comisiones-traslado-20120716190728.html Segons pareix les direccions podran anar fitxant el professorat i opinar sobre les comissions de serveis. La mesura no em pareix roina per ella mateixa, sino perillosa en segons quines mans caiga, ja que al menys pel moment a la direcció no se la ha formada en recursos humans i correm el perill que siga més un fet d'amiguisme i tu no em molestes, que no pedagògic. Si bé és veritat que en els païssos nòrdics direcció fitxa a la gent, també ho és que direcció no pot dirigir el centre on s'ha format com a docent, i que la persona es votada per a que se'n vaja a altre lloc a fer la direcció. Després comença a redistribuir el seu centre. De la mateixa manera, el seu sou depén dels resultats, cosa que ací no. Per tant, cap als nòrdics no anem. Estem creant un híbrid sense molt de trellat que no es sap cóm acabará. Esperem que vaja bé, però sincerament, aquesta mesura no em pareix més que l'avanç del temut rànking d'escoles públic i la destitució del professorat només mirant els resultats.

Ja tenim ong pròpia

Ens hem ajuntat uns quants amics i hem començat a fer la nostra pròpia ONG o associació sense ànim de lucre. S'anomena psicativa, que ve de psicologia educativa. Si voleu visitar la web, encara que no tenim moltes coses, ja podeu: www.psicativa.es


En Psicativa treballem qualsevol tipus de necessitat associada a l'educació o a l'edat adulta. Des de l'atenció primerenca, a la guia de virtuts per a la família. Entenem que l'ésser humà està en constant desenvolupament i evolució, per això, oferim una àmplia gamma de serveis per intentar que la persona es desenvolupe:

-Atenció primerenca:
Estimulació primerenca de la criatura per potenciar de manera que traga el millor d'ell mateix. Es pot treballar amb el nen des d'abans que nasca.

-Consulta psicològica:
Assistència psicològica especialitzada.

-Classes particulars:
Suport adequat a qualsevol nivell i capacitat.

-Tractament d'addiccions:
Deixar de fumar, alcoholisme i altres drogues.

-Teràpia familiar:
Prevenció i solucions per als problemes familiars.

-Escola de pares:
Tècniques per a l'educació dels nens.

-Virtuts en la família:
Desenvolupament d'un caràcter noble i brillant.

-Creixement personal:
Habilitats socials, autoestima,. assertivitat ...

Coordinadora de professorat interí

Amb eixe nom ha nascut una agrupació d'interins que protesten contra les retallades en educació, no només pel fet que no treballaran, que ja de per si mateixa és una protesta legítima, sino per la situació en que deixa a València aquesta aminoració en personal. Si tenim en compte que València ha quedat al PISA a ni vell de Turquia. Si tenim en compte que el nivell de fracás escolar és del 40%, quan la mitjana espanyola ja frega el 28: 12 punts per damunt de la mitjana. Si tenim en compte que la generalitat s'ha desfet de la pràctica totalitat de les places dels centres de formació del professorat, i que justament els interins son els més joves i qui més ganes tenen de treballar.
Si tenim tot açò en compte, comprovarem que aquesta plataforma fea falta i que els hem d'agraïr que l'hajen creada.

Els sentiments dels més menuts

Moltes vegades ens oblidem dels sentiments dels més menuts i no ens plantejem que ells també senten, 'senamoren, ploren... Per a donar una xicoteta mostra d'açò, voldriem posar-vos uns videos que hem recollit pel youtube. Clar està que no els entenen igual com nosaltres, però en la seva forma ahí estan:
Aquesta xiqueta plora per què s'ha de mudar a Japó amb els pares i no vol deixar darrere al seu mestre. De pas, reivindiquem el paper dels mestres en infantil, que ens tenen oblidats i també tenim sentiments.
http://www.youtube.com/watch?v=_Z5nH8-rkdU&feature=related
Ací en canvi trobem un xiquet i una xiqueta, ella vol casar-se amb ell. Ell en canvi plora desconsolat i es nega a aquest matrimoni amb totes les seves forces.
http://www.youtube.com/watch?v=BxFOmkm8xuo&feature=related
Un meravellós cas en que el xiquet s'enamora d'una xiqueta i creu que mai més tindrà novia.
http://www.youtube.com/watch?v=Hrq2AzVyFwc&feature=related
Com no, la gran imatge de la nostra vida: el primer bes:
http://www.youtube.com/watch?v=cov2E6M6pZ0&feature=related
I per a acabar, que no els agraden tant les bromes com ens agrada a nosaltres fer-les:
http://www.youtube.com/watch?v=vrLXKpOLp_0&feature=related

Protecció solar en vacances:

En vacances, és molt socorregut portar el nen a la platja oa la piscina, però és molt important tenir mesures de seguretat per no cremar-se i d'aquesta manera poder gaudir.

Per als nens lactants de menys de 6 mesos s'han d'extremar les mesures de protecció enfront del sol. La pell dels nadons és molt fina, més fins i tot que els adults, i produeix molta menys melanina. Si el porteu a la platja és imprescindible que es posi crema de factor de protecció 60, vestir amb robeta còmoda, ulleres de sol adequades, gorreta i que tingui un para-sol per a ell. L'ombra per si sola no és una protecció suficient, ja que encara és possible que es cremi causa de la radiació solar indirecta. Els nens petits no han d'estar exposats ni al sol ni a l'ombra a les hores on el sol és més fort. Més de 10 minuts d'exposició directa sota els forts raigs solars en hores centrals del dia, ja és suficient temps per fer mal a un recent nascut.

Les cremes solars tenen diferents factors de protecció, van des de 10 o 15 fins a 60. Això indica el temps que pot estar exposat al sol sense cremar-se. Molts pares i mares porten els seus fills nuets o amb unes braguetes, però així el més fàcil és que es cremen. Les cremades de nens han de ser valorades pel pediatra SEMPRE.


En el següent article parlarem de possibles jocs a la platja per entretenir els petits i no tan petits.

L'autisme

L'autisme té principalment una carcaterística, ningú sap què és i tot el món parla d'ell. Inclús a les pàgines d'associacions expertes no en dónen una catalogació bona, pèrò parlen d'ell: http://www.fundacionadapta.org/que-es-el-autismo/acercate-al-autismo.html Ací donarem la nostra versió.
Un autista és una persona que no sol tindre la natural necessitat que tenim els demés de relacionar-nos amb la resta simplement pel plaer d'estar amb l'altra persona, de comunicar-li coses. Per tant, diga el dsmIV el que diga, només aquesta persona tindrà autisme al meu territori. ¿Perquè comence fent aquesta aclaració? Perque l'autisme s'ha posat de moda i més encara l'espectre autista, que és allò que pareix autisme, però no és. Un meravellós amic de 9 anys té alguna de les afeccions que s'engloben a l'IDEA: inventari de l'espectre autista.   No podem dir baix ninguna circumstància, que l'autisme és el mateix que la síndrome de Tourette, no podem dir que és el mateix que el trastorn específic del llenguatge i sobretot, no podem dir que un xiquet que et demana que el vulgues molt, que crida per telèfon a la familia i que se'n va a obrir la porta quan sona el timbre per a saber quí és. No podem dir en aquests casos que és autista.
La caraterística dels autistes és l'absència de comunicació pel plaer de la comunicació, amb sort, ens diran alguna cosa per a demanar: gana, fred, no... El professor Sfaello trobà que els autistes purs descrits per Leo Kanner tenen un problema en la part encarregada de distingir la veu humana de la resta dels sons. I ací donarem per vàlida aquesta afirmació i seguirem desenvolupant-la: sino distingeixen la veu humana, és fàcil que reconeguen millor les cançons (pel ritme i el vers), que no la parla.
Sino interactuen i s'avorreixen és fàcil que tinguen problemes intelectuals.
Com s'avorreixen i no entenen el que els passa, tenen moviments repetitius per a distreure's.
Com no parlen, ni entenen casi res, no arriben mai al joc simbòlic i per tant no arriben a entendre a l'altra persona, per què no han jugat a posar-se en la seva pell.
En conclusió, Un autista serà aquella persona que simplement, no entén qué passa al seu costat i per tant s'avorreix, cosa que fa que ho entenga tot pitjor i comença el peix que es mossega la cua.

La fiambrera

La nova ocurrència de la consellera d'educació ha sigut proposar que es puguen portar fiambreres a escola per a que megne els xiquets que no puguen pagar-se el menjador escolar. Aquest xiste de Jaimito ha sigut un bon pensat i fet, en aquest cas: dit. I explicarem els dos per què. http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/07/13/alumnos-podran-llevar-cole-comida-casa/920377.html

D'un costat, aquesta notícia la dóna pooque semanes després de dir que deslliga la distància de la vivenda del dret de menjador escolar que deixarà a més d'un alumne resident a prou distància de sa casa sense poder anar a casa amb prou temps per a dinar i tornar a hora.
Però a la vegada, sense poder costejar-se el preu del menjador escolar. Posem per cas, una localitat com Llíria o Oliva. Els xiquets que viuen lluny, en el cas de Llíria als xalets (perfectament, cases de camp) i els d'Oliva a la platja. Poden anar i tornar els xiquets sense l'autobús? Evidentment no, ni amb ell tampoc; per que no dóna temps d'arribar.

Però res d'açò implica el tema de la fiambrera, que és la gran solució que dóna la consellera. Imaginem una escola on se'ls denegue a 15 xiquets el dret al menjador, quan jo vivia a la platja d'Oliva n'erem ja uns deu en l'autobús i cada vegada es queda més gent a viure tot l'any a la platja. L'equip d'atenció infantil del mejador cuidaran a aquests xiquets que no paguen? Si es perden xiquets, l'empresa de càtering, reduirà personal o com a mínim prohibirà prestar serveis a aquests xiquets, per què no pot donar el mateix servei si cobra, com sino. Per tant, quí ajudarà a calfar el dinar als xiquets? Qui posarà el dinar a la nevera quan arriben a les nou? algú vigilarà si s'ho mengen o ho tiren?

Per favor, els invents en la llimonà, en els xiquets, poques bromes.