La pedagogia del caragol

Acabe de llegir un article de Gianfranco Zavalloni a la revista Aual de infantil que porta Graó: http://aulainfantil.grao.com/revistas/aula-infantil/056-educacion-lenta/por-una-pedagogia-del-caracol Aquest article és clarament l'exemple de la pedagogia que hauriem d'intentar. Un pedagogia lenta com un caragol, on ens prenem el temps necesari per saber el nom de l'alumnat, les seves inquietuts, les seves necesitats. És un article més que senzill de c´´om començar a plantejar-se una clase.

Les escoles alternatives

Les escoles alternatives són aquelles que tenen un currículum o una metodologia distinta de la majoria d'escoles: no estudien el mateix o de la mateixa forma. Generalment són molt més partidàries de l'ecologia i de vigilar el procés educatiu de forma individualitzada. Tenen una pega, i és que el ministeri no les reconeix como a subvencionables. I per tant costen una pasta. La meva primera opció sempre serà l'escola pública, però sobretot per als nivells no obligatoris buscaria aquest tipus d'escola. I si buscara una escola privada, o per alguna raó (generalment geogràfica) no poguera portar a un fill emu a una pública, indubtablement buscaria una d'aquestes abans que no una privada elitista pel fet de la discriminació que produeixen i l'efecte socialitzador que produeixen. L'escola ha d'ensenyar la vida i si només coneguem fills de rics, això ens passarà factura. No donaré noms, però molts col.legis bilingues i d'elit de València deixen molt que desitjar a nivell pedagògic. I això reconegut per catedràtics de la facultat de ciències de l'educació.

Per exemple les Montessori són molt bones, com a mínim desde el punt de vista teòric. I una escola que m'agradaria conneixer seria Els Donyets prop de València. De totes formes, ja n'hi ha també escoles que fan coses molt interessants. Aquest hivern tinguí la possibilitat de connèixer El Crist de Meliana (escola pública malgrat el nom) i em quedí encantat. Em paregué de les escoles en el millor plantejament i execució docent que he vist mai. I n'he vist alguna. Conjuga la calitat de l'escola alternativa i de la pública a la vegada.

Quant començar qué?

1 La força a la mà per a moure bé la llapicera. Jo sóc mestre d'infantil (sí, sóc home, mestre d'infantil i si cal canviar bolquers ho faig), i se'm cau el món als peus quan algun inconscient dóna una llapicera per a fer traces i fitxes a una mà tan menuda i sense força.

Quan tenim un fill ens hem de plantejar que li hem de mostrar el món, i ensenyar a defendre's en ell. Però quan fem cada cosa? No és normal que a un xiquet de 3 anys li donem equacions biquadrades, ni que a un de vint li fem picoretes i li donem farinetes. Tot té el seu moment. Ara els distribuirem pam dalt o pam baix.

Del moment del naixement a l'any: Sobretot hem de procurar que algú li parle en cada moment, especialment mirant-lo a la cara. Hem de procurar que es maga molt, i que estiga només puga a quatre pates per a que agarre el to muscular corresponent. Cap a l'any comencen a caminar i a parlar. A un xiquet que comença a caminar, s'ha d'intentar agarrar-lo de les dos mans. No només d'una, per tal d'evitar luxacions i desviacions posturals. Prove vosté d'agarrar-se mitja hora de la barana del bus o del metro i diga'm com li queda el braç.

A l'any se li ha de començar a treballar el moviment, recordant que ha de ser moviment de parts grans del cos. Braç, mà, cap... No li plantejem que mova un palet entre els dits per que no té trellat. En aquest moment de la vida el més fàcil per a un pare que ensenya a parlar al fill és causar-li una disfèmia. La família ha de parlar sense corregir, ha de fer més bé com si l'error en la parla no existira i tornar la mateixa paraula ben dita en la seguent oració. És preferible no apretar, ni corregir directament, per què si li llevem la confiança en la seva parla, podem fer al xiquet tartamut. És més difícil en xiquetes per què solen tindre més facilitat lingüística, però tampoc no és impossible.

Cap als tres anys jo els iniciaria en una de les pràctiques que més he recomanat de sempre: botar, correr i pujar arbres. Aquesta bobada pot ser una de les millors formes de garantir-li un bon sistema inmune i la tonicitat mínima a les mans per a aprendre a escriure. Als cinci o sis els ensenyaria a emprar els pals xinesos en el menjar. I molt important. No començaria a introduir-los formalment en l'escriptura fins els 5 anys com a prompte, a menys que m'ho demanaren ells expressament. ¿Perquè? Doncs per què per a aprendre a escriure calen dos coses com a mínim:


2 La capacitat neuronal per a entendre que eixe dibuix d'ahí és una paraula, es descompon en lletres i cada lletra correspon a un sò. I que articulats són la paraula. Açò apareix de mitjana als cinc anys i mig. Amb la qual cosa, podem començar a familiaritzar-los en les lletres com a prompte als cinc si la criatura està madura, però si el xiquet està verd, milolor més tard. Lògicament els farem dibuixar, pintar en els dits... però no escriure. A més que si fins els cinc i mig no llegeixen, de què val posar-los a escruire?

Altra cosa és que ens ho demane. No seré jo qui li diga mai a algú que no es capaç de fer alguna cosa, per això, si ens ho demana li ho podem facilitar una miqueta abans. Si és molt menut, advertint-li que a la seva edat no es sol entendre, però fem l'esforç de dir-li més o menys com va la cosa i després a pujar als arbres que és el que li cal.

És que a l'escola li demanaran que escriga... Sí senyora, li ho demanran. També li demanaran que gaste un cutter, però ben poca gent li'n donaria un a un xiquet de 4 anys.

El bressol

Huí he llegit un article que m'ha espentat a escriure açò. Era sobre els bressols i quan passar-se al llit. En l'article proposen que cap als dos anys i que posem baranetes al llit. En canvi, jo voldria plantejar el següent dubte: per què volem un bressol? Quina utilitat té: que el xiquet no caiga? No serà per por que se'n vaja per ahí, un bebé no sol correr molt. Per tant, quina lògica té comprar un bressol que dura dos anys i després un llit amb baranetes? No seria més fàcil comprar directamente el llit amb baranetes? I més encara: no seria més fàcil i econòmic comprar un futó japonés i segur que no hem d'anar amb por per si la criatura es cau? En les cases modernes quina necessitat n'hi ha de les potes del llit? Puc entendre abans que es vivia rodejat de camps i d'animals. Però avuí en dia, el més normal seria tirar un bon futó a terra i no calfar-se molt més el cap. Bo, és una simple opinió, qui vulga que opine, però encara no he llegit ni un sol article que parle bé ni malament sobre els bressols. Per tant, puc pensar que no són tan importants com ens volen fer pensar.

Tècniques d'estudi III

L'objectiu d'aquest article és aprendre a extreure la informació més important d'un text en el menor temps. Per això hem d'estar segurs d'entendre el que llegim per mitjà de les dos etapes de lectura:

Lectura ràpida: és una lectura, que com el seu nom indica és de forma ràpida, que es realitza per entendre de què va el text i per obtenir una idea global. Durant aquesta fase, les paraules que desconeguem les subratllarem perquè al final de la lectura puguem buscar-les al diccionari.
Lectura atenta: es torna a llegir el text aquest cop traient conclusions i formulant-te preguntes per tal de triar les idees bàsiques, relacionar i extreure l'important.
Quan llegim, és important anar separant la idea principal de les idees secundàries. A cada paràgraf sol haver una idea principal que resumeix el que ens diu el text, al costat d'aquesta apareixen els detalls importants que són frases que donen suport, neguen, completen, etc. a la idea principal.

Hi ha algunes causes que impedeixen una bona lectura:
Vocalització: consisteix en moure els llavis, pronunciar les paraules mentre es llegeix de forma silenciosa. No es tracta de llegir paraules, sinó idees. Aquest hàbit es pot corregir col · locant un llapis o bolígraf entre els llavis.
Repeticions mentals: consisteix a repetir mentalment les paraules que es llegeixen. Per corregir, cal llegir el més de pressa que es pugui, de manera que la ment no tingui temps de repetir les paraules.
Regressions: consisteix en tornar sovint cap enrere per veure de nou el que s'ha llegit. Per corregir, convé anar tapant amb una fitxa o quartilla les línies d'esquerra a dreta conforme vas llegint.
En el proper article veurem les tècniques del subratllat o com destacar el més important d'un text.

Tècniques d'estudi II

L'horari ha de ser ajustat a la persona i al temps disponible que aquesta té. Per exemple, un nen que isca a les 5 de la vesprada i que els dimarts i els dijous tinga entrenament o repàs, s'haurà d'organitzar aquests dies de diferent manera ja que disposa de menys temps. L'horari pot modificar-se per exàmens ja que aquests tenen prioritat a l'hora d'estudiar. Aquest s'ha de penjar en un lloc visible, com per exemple un tauler d'anuncis. Finalment, l'horari ha de ser senzill i pràctic, que ajude a estudiar de manera que no siga alguna cosa incomprensible. És important també ficar en l'horari els descansos i el temps d'oci, ja que amb això aconseguirem un horari equilibrat.

En aquest article anem a compartir amb vosaltres alguns consells per planificar l'estudi. Com tot treball, ha d'estar planificat i organitzat perquè es realitze amb èxit. Si aconseguim organitza-nos bé, aconseguirem aprendre molt més en menys temps.

El primer és tenir una agenda i el segon usar-la. L'agenda és la millor ferramenta per a una bona distribució de les tasques i a més, és la millor en recordar els exàmens, les cites, els deures, etc.

Després, tindrem segurament un horari de classes i en finalitzar les classes és quan seria ideal organitzar el temps restant. Hem d'examinar les tasques a realitzar (estudi i treballs). Fer un càlcul aproximat del temps que pot necessitar cada un d'ells i distribuir adequadament. S'ha de començar pels treballs més difícils i deixar els més fàcils per al final. El millor és estudiar assignatures semblants i poder relacionar, i no estudiar les matèries que puguen interferir en un mateix dia, com per exemple dos idiomes.

En el proper article parlarem de com ha de ser la lectura per estudiar de manera eficaç i aprendre més ràpidament.

Tècniques d'estudi I

Una de les principals causes del fracàs escolar és que la persona no sap com ha d'estudiar per retindre la major informació i com ha de verbalitzar la informació retinguda. Només aconseguirà aprendre quan comprenga i faça seus els coneixements, si no és així, es dedicarà a reproduir el que per a ell no serà més que un text complicat i sense sentit. Per això, durant aquestes setmanes anirem aprenent tècniques o hàbits d'estudi.

El primer és analitzar el lloc d'estudi del xiquet, que sol coincidir amb la seva habitació. És impossible estudiar en una habitació desordenada, on no es veja la taula d'estudi dels trastos que té a sobre. Per això, hem d' ordenar la taula de manera que el material a utilitzar durant el temps d'estudi estiga disponible i es retirarà de la taula tot allò que distraga i destorbe.




El lloc d'estudi ha de ser l'habitació més silenciosa de la casa, evitant tot tipus de sorolls. Si això no fos possible podríem anar a la biblioteca pública, on a més de silenci, podem trobar molt de material.


La cadira d'estudi ha d'estar feta d'un material rígid, com fusta o ferro, de manera que evite la inclinació de l'esquena i aconseguisca una adequada distància del llibre als ulls de l'estudiant.
Seria adequat tindre una prestatgeria amb els llibres necessaris d'estudi i un tauler de notícies a la vista, on col · locar l'horari de classe, els exàmens, les cites, els compromisos, etc.


La temperatura ha de ser adequada, entre 20 a 22 º C, ja que els extrems afecten negativament el rendiment. L'habitació ha d'estar ben ventilada, perquè ambients carregats o tancats produeixen mal de cap. La il · luminació ideal és la natural, però si no és possible podem posar un flexo que de llum indirecta sobre el full (la llum directa sobre el paper crea un contrast de llum i ombres que provoca fatiga a la vista).

En el proper article parlarem sobre la planificació de l'estudi.