Els xiquets i la tele

N'hi ha qui demonitza la tele, n'hi ha qui pensa que no té res de mal i n'hi ha que no pensa per què està mirant-la. La tele és una activitat totalment sedentaria que estimula els nostres cervells (bé o no, ara ho vorem). Per tant, el primer problema que comporta és el sedentarisme, per què no es fa molta més activitat que quan es dorm. Una persona que no fera res més que vore tele en tot el dia, podria consumir unes 1200 kilocalories, quan la mitjana està al voltant d'unes 2000. Això vol dir que hauríem de deixar de dinar per a poder fer aquesta  vida sedentària.

    

D´altra banda tenim el fet de l'estimulació intelectual. Sense eixir dels dibuixos animats, es va fer un estudi en que es demostrava que si els xiquets veien dibuixos tipus caillou tenien un rendiment semblant a si havien estat colorejant, en canvi si veen Bob Esponja els faltava l'atenció. Açò ens indica que damunt de la mancança d'activitat físicia, s'uneix el perill de fotre'ns el cervell. Perquè a la llarga ens passarà factura a les neurones. http://www.prensa.cl/bob-esponja-podria-causar-deficit-atencional/

    Si a tot açò li afegim la diferència entre els continguts que ens aporten segons quins programes i publicitats, crec que podem acabar convenint que hem de vigilar la televisió que donem als nostres menuts. Perquè el que tampoc no podem permetre és que Walt Disney eduque a la nostra família.