Llibres de text gratis

Ací trobem una proposta per crear llibres de text gratis: amb Copyleft: http://ventanasdelfalcon.blogspot.com/2011/12/editorial-mareaverde-libros-de-texto.html
Si a alagú li interessa colaborar, li venen també les dades per registrar-se.

El nou ministre d'educació

El nom de Wert ha sigut més que una sorpresa, ham de reconèixer que entre les quinieles possibles, no estava a primer, ni a segon colp d'ull i ara ens cal saber per on van els tirs. Per fer-nos una idea, podem deixar-nos portar per aquest article de Lavanguardia: http://www.lavanguardia.com/cultura/20111223/54243285331/ministro-cultura-educacion.html En ell trobem altres articles ja escrits per ell on podrem anar vent quines son les seves ideologies i que se'ns espera mentre que ell estiga en el càrrec: Bous com cultura, Descàrregues en internet com forma d'anar a pressó i un humor àcid que farà les delícies d'aquells que ens dediquem a postejar el que diuen els altres, per què l'enginy d'aquest home ens farà riure mentre rebem les "grates notícies" de: fora subvencions, fora oposicions i fora els indignats.

Pla de calitat en Madrid

Madrid, comunitat famosa pels seus retalls en educació ha creat un pla de calitat per compensar amb classes particulars l'alumnat dels centres que vulguen rebre-les (tot conveniat amb el centre i mitjançant una empresa privada contractant dels mestres de reforç).
Cada centre rebrà uns 13.000€ per contarctar a tres mestres i fer una compensatòria, aquests tres mestres seran contractats via una empresa privada intermediària. Els mestres tindran un contracte d'entre 117 y 200€ bruts. Posant-ho magre, pensem que els 3 mestres cobren els 200 íntegres, que la seva seguretat social costa 80 € (tirem per dalt, som conscients). I que tenen un contracte de 9 mesos amb un acomiadament de 200 € més. Açò ens fa un sumatori de: 2720 € per mestre i per tant 8.160€ dels tres. Si fem la resta a ull pensant que n'hi haja algun imprevist que no hem calculat, queden 4000 € de guany per a l'empresa que s'embutjacaria la comunitat de Madrid si tirara mà dels interins o si simplement obrira una borsa especial per a aquestes tasques. Ací vos deixem el link de la pàgina en la que ens hem basat, encara que ells donen xifres més descarades encara, nosaltres som més conservadors: http://soypublica.wordpress.com/2011/12/21/el-precio-de-la-calidad-educativa/

Per què Espanya té difícil tindre universitats entre les 100 millors del món

Els rànkings per colocar les universitats tenen dos grans àrees per mesurar la capacitat de les universitats: Bibliomètrics i no bibliomètrics.
Els primers es referixen a la cantitat de publicacions, publicadors i referències a publicacions que n'hi ha. Per tant, en açò Espanya ja va darrere de qualsevol país anglòfon. Puix que n' hi ha menys investigadors que empren l'espanyol.
Després, tenim els no-bibliomètrics, que es refereixen a la cantitat d'alumnes, doctors, cursos de calitat... forçosament, en un país en que n'hi ha moltes universitats i poca demografia en comparació amb la resta del món (si diem en estats units que tenim universitats en poblacions com Castelló, Almeria, lleida, Gandia... no s'ho creuen).
Per tant el fet de tindre una xarxa d'universitats ampla (acte que benefícia a la població, per què no s'ha de moure molt lluny de sa casa) ens endarrereix moltíssim en el rànking.
Finalment, volia acabar dient que ni moltíssim menys un rànking més alt, implica una millor docència o un millor tracte. Jo mateix he estat a l'università di Bologna número 73 del món i a la d'Almeria 1011 del món. A Bologna he arribat a seure en terra; el campus estava dividit per tota la ciutat; els professors gastaven micròfons per què eren molt educats i no podien pegar crits (els havies de parlar de vosté); els cursos els havies d'agafar complets; l'horari era únic, no n'hi havia matí o vesprada i la part pràctica de les assignatures es feia en altra assignatura, de forma que la teoria i la pràctica estaven molt llunyanes. En canvi a Almeria anava a estudiar a les aules i en tenia per a mi una sencera; el campus estava centralitzat; els mestres no gastaven micròfons i anaven al teu lloc a parlar en tu i de tu; podies triar assignatures, horaris...; la part pràctica anava completament associada a la teòrica i tenies grups de pràctiques ultrareduits de màxim trenta alumnes.
Per tant, no només considere difícil que Espanya tinga alguna uni entre les 100 millors, sino que espere que no en tinga mai, no siga cas que l'empastrem a la italiana.

Nou sistema en Portugal per acabar en l'atur de mestres

El primer ministre Passos Coelho ha tret un elaborat i sofisticat plà per acabar amb l'atur dels mestres en Portugal: suggerir-los l'emigracioó a Angola i Brazil. Com si es tractés d'una gràcia del Gran Wyoming, el primer ministre s'ha quedat més ample que llarg quan ha recordat que en aquests dos païssos n'hi ha una gran demanda de mestres. Adjuntem el link com és de costum, això sí, està en Portugués.
http://www.destak.pt/artigo/112516-passos-coelho-sugere-que-professores-desempregados-emigrem

No ha tardat la resposta del president del sindicat de mestres recordant que no desitjaria que Passos hagués d'emigrar a aquests païssos per què els pobles d'Angola i Brazil es mereixen millors dirigents que le Portugués:
 http://www.abola.pt/mundos/ver.aspx?id=304886

El batxillerat de tres anys i les seves implicacions possibles

Ja ho deia en el programa electoral, però ho ha confirmat en el discurs d'investidura: n'hi haurà un batxillerat de tres anys. Açò ho ha dit al mateix discurs en que ha parlat de millorar les xifres de l'escola. I de fet al seu progarma s'esmentava abaixar el fracàs escolar al 10%. Si unim aquestes dos premises, entendrem que el que es pretén és fer que comence el batxillerat als 15 i no als 16 com es fa ara. I això, ens preocupa per tres raons principals.
Una l'ha dita Rubalcaba i és que si comencem el batxillerat en l'obligatòria, l'hem de subvencionar i no ens creguem que si el primer de batxillerat es fà concertat, segon i tercer es paguen. Amb la qual cosa, o bé es massificaran els instituts públics (pocs pares voldran canviar al seu fill després d'haver començat el batxiller en un concertat)  O bé, s'intentará concertar tota el batxillerat, puix que ja han començat a estudiar al centre.
La segona, ens pareix més important a nivell pedagògic i menys a nivell econòmic. I ens ve de la deducció seguent: si el batxillerat comença un any abans, estem començant l'ensenyament acadèmic un any abans i deixem de costat un sistema comprensiu per fer-lo semicomprensiu, o siga, un sistema en que es decideix abans d'acabar l'obligatorietat. I aquesta decisió marcarà l'alumne. La qual cosa, ens porta a  la tercera implicació: Si es passa a batxillerat als 15, la gent haurà de triar entre batxillerat i FP un any abans i haurà canviarà el sistema de Formació Professional adaptant-lo al nou requeiment? O seran capaços de fer que algú ingresse en primer de batxillerat per passar a la FP? El pas al batxillerat haurà de ser sense ninguna suspesa? I a la FP? És aquesta una forma de tornar a enviar la "morralla" cap a la professional i per tant desprestigiar-la?
Per acabar plantejem: és aquesta mesura de fer començar un any abans la forma de rebaixar el fracàs escolar del 28 a 10%? mesurant un any abans el final de la secundaria?

Riure ajuda a aprendre

Pareix ser, que l'humor i el riure ens ajuda a viure més, potència la inteligència lingüística i ens allarga la vida fins a quatre anys.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=uhJOu34Qmtk