El nom ho diu tot. Huí presentem un video que parla sobre quin efecte té el sistema educatiu. Esperem que vos agrade tant com a nosaltres.
http://www.asisonlascosas.com/el-paradigma-del-sistema-educativo/
divendres, 11 de novembre del 2011
dijous, 10 de novembre del 2011
Un llibre per a no llegir
El País en la seva edició digital ens recomana un llibre per a no llegir-lo, o dit d'altra forma, el critica i no entenem per què. Aquest innocent llibre, recomana tornar a les sanes costums de pegar als fills (inclosos els lactants). Entre els savis consells del llibre en questió tenim el de deixar armes carregades i alimentades dintre de casa i si el xiquet s'apropa, pegar-li amb una fusta (al llibre l'anomenen vareta màgica). Que alce la mà, quí no s'ha deixat una arma carregada en el banc de la cuina alguna vegada.
Evidentment, aquest meravellós llibre ha superat ja els 670.000 exemplars venuts. I nosaltres ens podem preguntar, si és que la gent que escriu llibres d'aquest tipus pensa abans d'escriure. Però cóm es pot recomanar tirar dels cabells a un lactant si mossega a la mare mentre l'alleten? Cóm pot algú defendre que per sistema se li pegue a un xiquet bassant-se en la Bíblia? I més encara, cóm pot l'estat americà permetre aquesta publicació? Ni llibertat d'expressió ni res, aquesta gent està fent prosselitisme d'un acte ilegal: el maltractament infantil. És més, aconsellen tècniques i materials per no fer malbé la pell a l'estil de l'Imà de Fuengirola. Per a una vegada que es posen d'acord dues religions i ha de ser per a aquesta barbaritat?
Des d'ací us redirigim al diari que ho denuncia i per favor, no compreu el llibre, no consulteu sobre ell, intentem ignorar-lo. per què més fama sobre ell pot inclús fer-lo més venut i fer que aquesta gent passe a escriure la segona part.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/polemico/manual/pone/prueba/limites/castigo/fisico/EE/UU/elpepisoc/20111108elpepisoc_10/Tes
Evidentment, aquest meravellós llibre ha superat ja els 670.000 exemplars venuts. I nosaltres ens podem preguntar, si és que la gent que escriu llibres d'aquest tipus pensa abans d'escriure. Però cóm es pot recomanar tirar dels cabells a un lactant si mossega a la mare mentre l'alleten? Cóm pot algú defendre que per sistema se li pegue a un xiquet bassant-se en la Bíblia? I més encara, cóm pot l'estat americà permetre aquesta publicació? Ni llibertat d'expressió ni res, aquesta gent està fent prosselitisme d'un acte ilegal: el maltractament infantil. És més, aconsellen tècniques i materials per no fer malbé la pell a l'estil de l'Imà de Fuengirola. Per a una vegada que es posen d'acord dues religions i ha de ser per a aquesta barbaritat?
Des d'ací us redirigim al diari que ho denuncia i per favor, no compreu el llibre, no consulteu sobre ell, intentem ignorar-lo. per què més fama sobre ell pot inclús fer-lo més venut i fer que aquesta gent passe a escriure la segona part.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/polemico/manual/pone/prueba/limites/castigo/fisico/EE/UU/elpepisoc/20111108elpepisoc_10/Tes
dimecres, 9 de novembre del 2011
Tdah entre casa i l'escola
Hem batejat així aquest post per promocionar aquesta web que ens ha paregut interessant. Aquí ens orienta sobre cóm conjugar el treball amb hiperactius a casa ia a l'escoloa. Tota una troballa: http://www.tdahytu.es/
L'educació a Noruega i perquè ací no la podem fer
Moltes vegades sentim que hauriem de fer com es fa a Noruega a nivell d'educació; i huí ens agradaria explicar per damunt cóm és que ningú es creu que es puguen donar els resultats que es donen allí. Si ingressarem a una escola Noruega, veuriem que el mestre arriba, però ens donaria la sensaciío que hi ha hagut una epidèmia a la ciutat; car allí la ratio mestre alumnes és de 1 a 7. Això és, 1 mestre 7 alumnes. menys d'un terç del que hi ha a qualsevol punt d'Espanya. A la seva vegada, quan comparàrem amb els nostres amics, apreciariem el fet seguent: allí cada escola decideix el seu temari i les hores que es dediquen a cada assignatura o la forma d'emprar els espais. Ací, amb sort el 55% ho controla la Comunitat, mentre que allí si d'un cas, serà el municipi qui et suggerisca.
Pel que fa a l'administració del centre, els directors són qui contracten al personal, decideixen el sou de cada persona del centre, supervisen i responen de les accions educatives i dels resultats finals. Un director, no pot treballar a l'escola on s'ha format com a mestre per què no tinga conflictes d'interessos, ací ho és per votació i no entra a valorar què hi ha dins de les aules. És més, allí és costum que els directors vajen a connèixer els pares i el lloc de treball per comprendre millor les característiques familiars. Ací, com no tingues un restaurant o un taller mecànic... Per si fora poc, cada director té 30 dies de formació de refresc a l'any i els mestres 13 per conveni i són considerats tots personal investigador.
Els mestres solen tindre contractes de llarga duració amb una mateixa aula per intentar que hi haja una sintonia i una cohesió didàctica al llarg dels cursos. Els xiquets no repeteixen cursos, sino que s'intenta donar sensació de grup i prima més la formació humana que l'acadèmica fins els 15 anys que acaba la obligatòria. I per finalitzar, recordarem, que allí els pares cada sis mesos es reuniexen amb els mestres per revisar cóm van els menuts i sincronitzar les labors educatives a realitzar entre tots.
I molt important, a l'escola no s'ensenya, s'aprén. Aprén el xiquet, el xiquet es mou, va a la cuina, investiga, opina, pregunta...
Per acabar conclourem preguntant per qui vulga/puga respondre:
I ara ¿Quí és millor mestre, el suec amb set alumnes o el d'ací amb 25 (si no està salerós l'inspector)?
Cóm reflexem açò en l'informe PISA? Perquè en compte d'enviar mestres i alumnes de magisteri allí no enviem polítics i tècnics de conselleria? Pot ser, tindriem millors resultats, no?
Pel que fa a l'administració del centre, els directors són qui contracten al personal, decideixen el sou de cada persona del centre, supervisen i responen de les accions educatives i dels resultats finals. Un director, no pot treballar a l'escola on s'ha format com a mestre per què no tinga conflictes d'interessos, ací ho és per votació i no entra a valorar què hi ha dins de les aules. És més, allí és costum que els directors vajen a connèixer els pares i el lloc de treball per comprendre millor les característiques familiars. Ací, com no tingues un restaurant o un taller mecànic... Per si fora poc, cada director té 30 dies de formació de refresc a l'any i els mestres 13 per conveni i són considerats tots personal investigador.
Els mestres solen tindre contractes de llarga duració amb una mateixa aula per intentar que hi haja una sintonia i una cohesió didàctica al llarg dels cursos. Els xiquets no repeteixen cursos, sino que s'intenta donar sensació de grup i prima més la formació humana que l'acadèmica fins els 15 anys que acaba la obligatòria. I per finalitzar, recordarem, que allí els pares cada sis mesos es reuniexen amb els mestres per revisar cóm van els menuts i sincronitzar les labors educatives a realitzar entre tots.
I molt important, a l'escola no s'ensenya, s'aprén. Aprén el xiquet, el xiquet es mou, va a la cuina, investiga, opina, pregunta...
Per acabar conclourem preguntant per qui vulga/puga respondre:
I ara ¿Quí és millor mestre, el suec amb set alumnes o el d'ací amb 25 (si no està salerós l'inspector)?
Cóm reflexem açò en l'informe PISA? Perquè en compte d'enviar mestres i alumnes de magisteri allí no enviem polítics i tècnics de conselleria? Pot ser, tindriem millors resultats, no?
dimarts, 8 de novembre del 2011
Com fer del seu fill un tirà
Huí presentem el resum d'un dels vídeos més vistos a Youtube en relació a l'educació, que és una xerrada d'Emilio Pérez Calatayud(http://www.youtube.com/watch?v=oFITWUc8ZHE), possiblement un dels jutges més coneguts de la història d'Espanya i part de l'estranger. Veritablement, no té desperdici. Hem variat una mica l'ordre, destacat amb colors algunes paraules i adjuntat la definició de tirà, perquè s'entenga millor i rematat amb unes paraules que un antic professor de la universitat ens deia:
Tirà: Una persona: Que abusa del seu poder, superioritat o força en qualsevol concepte o matèria, i també simplement del que imposa aquest poder i superioritat en grau extraordinari.
Dit d'una passió o d'un afecte: Que domina l'ànim o arrossega l'enteniment.
Si seguim aquests consells, és fàcil que a casa fabriquem un petit tirà, que amb el temps siga un autèntic xoriço.
• No li done cap educació espiritual; espere que arribe a la majoria d'edat perquè puga decidir lliurement.
• Deixe'l llegir tot el que li caiga a les mans, cuide que els seus plats, coberts... estiguen esterilitzats, però que la seva ment s'ompliga de fem.
• Quan diga paraulotes riga-li-les, això l'animarà a fer més coses gracioses.
• Pose's de la seva part en qualsevol conflicte que tinga amb els seus professors i veïns, pense que els altres només volen fotre.
• Discutisca sovint amb el seu cònjuge prop del xiquet, així no es sorprendrà massa el dia què la família quede destrossada per sempre.
• Comence des de la infància donant al seu fill tot el que li demane, així creurà que el món li pertany.
• No el renyisca mai, ni li diga que està malament alguna cosa del que fa, podria crear-li complex de culpabilitat.
• Recullisca tot el que ell deixa tirat: llibre, roba... façi-li-ho tot, així s'acostumarà a carregar la culpa als altres.
• Doneu-li tots els diners que vulgui gastar, no siga cas que sospite que per guanyar diners cal treballar.
• Satisfaça tots els seus apetits, comoditats i plaers, el sacrifici i l'austeritat podria ocasionar frustracions.
Quan un pare insisteix en fer-se amic del seu fill; el seu fill es queda orfe.
Tirà: Una persona: Que abusa del seu poder, superioritat o força en qualsevol concepte o matèria, i també simplement del que imposa aquest poder i superioritat en grau extraordinari.
Dit d'una passió o d'un afecte: Que domina l'ànim o arrossega l'enteniment.
Si seguim aquests consells, és fàcil que a casa fabriquem un petit tirà, que amb el temps siga un autèntic xoriço.
• No li done cap educació espiritual; espere que arribe a la majoria d'edat perquè puga decidir lliurement.
• Deixe'l llegir tot el que li caiga a les mans, cuide que els seus plats, coberts... estiguen esterilitzats, però que la seva ment s'ompliga de fem.
• Quan diga paraulotes riga-li-les, això l'animarà a fer més coses gracioses.
• Pose's de la seva part en qualsevol conflicte que tinga amb els seus professors i veïns, pense que els altres només volen fotre.
• Discutisca sovint amb el seu cònjuge prop del xiquet, així no es sorprendrà massa el dia què la família quede destrossada per sempre.
• Comence des de la infància donant al seu fill tot el que li demane, així creurà que el món li pertany.
• No el renyisca mai, ni li diga que està malament alguna cosa del que fa, podria crear-li complex de culpabilitat.
• Recullisca tot el que ell deixa tirat: llibre, roba... façi-li-ho tot, així s'acostumarà a carregar la culpa als altres.
• Doneu-li tots els diners que vulgui gastar, no siga cas que sospite que per guanyar diners cal treballar.
• Satisfaça tots els seus apetits, comoditats i plaers, el sacrifici i l'austeritat podria ocasionar frustracions.
Quan un pare insisteix en fer-se amic del seu fill; el seu fill es queda orfe.
diumenge, 6 de novembre del 2011
Dades europees per l'abandó escolar
La veritat és que no cal casi ni parlar, simplement vent la gràfica ens meravellem de l'habilitat espanyola per a pelar-se les classes:
Dupliquem la mitjana europea. I ens preguntem: què passa ací? Cóm pot ser que el 28,4% d'un país deixe els estudis sense acabar l'obligatòria i aquest país funcione? Serà el Sol, l'aigua, els mestres, el pares?
La traducció daquests números passa a ser que casi una de cada tres persones en Espanya no poden optar a treballs superiors a operari en algunes fàbriques (que no en totes), venedor, manobre... I si és el seu desig meravellós, però si canvien d'idea no tenen fàcil l'ascens o el canvi de treball. Què compel, què espenta als menuts a l'abandó de l'institut i l'escola?
Dupliquem la mitjana europea. I ens preguntem: què passa ací? Cóm pot ser que el 28,4% d'un país deixe els estudis sense acabar l'obligatòria i aquest país funcione? Serà el Sol, l'aigua, els mestres, el pares?
La traducció daquests números passa a ser que casi una de cada tres persones en Espanya no poden optar a treballs superiors a operari en algunes fàbriques (que no en totes), venedor, manobre... I si és el seu desig meravellós, però si canvien d'idea no tenen fàcil l'ascens o el canvi de treball. Què compel, què espenta als menuts a l'abandó de l'institut i l'escola?
Un conte
Hi havia una vegada un senyor molt savi que havia d'anar a un lloc llunyà on l'esperaven per donar una conferència. A l'hora de triar el bitllet agarrà el més econòmic i el conductor pensà: -Ja veus, una persona tan important i tan apegada als diners.
En això, que començà el viatge que durava uns dies, i el cotxer no es llevaba del cap com algú tan important no es gastava els diners en anar més còmode. I així es passà tot el viatge. Però en arribar vegué que només abaixar del carruatge l'home savi agarrà i es posà a repartir almoina entre els més necessitats. I sigué en aquell moment quan el cotxer comprengué que l'home era savi per què preferia anar un poc més incòmode ell i amb els diners que li sobraven ajudava als més necessitats.
En això, que començà el viatge que durava uns dies, i el cotxer no es llevaba del cap com algú tan important no es gastava els diners en anar més còmode. I així es passà tot el viatge. Però en arribar vegué que només abaixar del carruatge l'home savi agarrà i es posà a repartir almoina entre els més necessitats. I sigué en aquell moment quan el cotxer comprengué que l'home era savi per què preferia anar un poc més incòmode ell i amb els diners que li sobraven ajudava als més necessitats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)