Fundaled

Aquest és el nom d'una associació sense ànim de lucre que a més fa res ha tret una revista educativa. Aquí la seva pàgina de Facebook. http://www.facebook.com/FUNDALED?fref=ts i també el seu blog: http://fundaled.blogspot.com.es/

Com es veu, l'organització es dedica principalment a promoure la lectura i a crear biblioteques a la República Dominicana. Jo vaig estar a la presentació del primer número i veritablement promet. La seva idea és fer que arriben 4 vegades l'any i en la mateixa pàgina de facebook podem preguntar per subscriure'ns-hi. Estan pensant si passar a l'edició digital Esperem que sí, per què m'agraden més que els formats paper per una qüestió ecològica principalment. Des d'ací desitjem molta sort a aquesta organització germana que tan bones intencions té.

Un abraç.

Mostra Internacional de Cinema Educatiu

La Mice Mostra Internacional de Cinema Educatiu es farà a València el proper cap de setmana en La Rambleta a València city els dies 18 i 19 de gener. Es preveu que es passen més de 80 pelis, una taula redona, jocs infantils. M'han dit que estaré jo d'acomodador, ja voreu de qué estaré disfressat. Vos deixe la seva página de facebook: http://www.facebook.com/JordiElMussol?ref=ts&fref=ts
I recordeu que tot açò estarà fet per una escola pública i una miqueta d'ajuda d'alguna amistat que altra que hem colaborat una miqueta: si es vol, es pot. Simplement en hem d'esforçar.

Bonic o pedagògic

S'està inundant meu mur de Facebook amb la cara de Pérez Reverte i un article seu protestant per com de malament va l'educació i en especial els llibres de text: http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/735 / un-assumpte-sospitós / #. UOyfcVVh6Uu.facebook

I és que tenim un problema que jo vaig percebre a primer de magisteri. Es treballa massa l'estètica en el que es dóna als nens i massa poc el caire pedagògic. Després d'un any sentint a moltes companyes dir cada dos per tres que el treball quedaria bonic, els nens eren bonics, fer classe era bonic ... Vaig aconseguir aguantar les ganes de comprar-me una escopeta i liar-me a trets tipus Columbine. I és que només a una companya li vaig sentir en tot l'any plantejar-se que era adequat, positiu, pedagògic, adaptable, assequible, interessant... per als nens.

És clar, la gent que repeteix fins a la sacietat com un mantra l'objectiu estètic: això serà bonic. Són els (en aquest cas només les) que acaben dissenyant els llibres de text o, si no, comprant-los. Jo sóc un defensor acèrrim de l'Amazones, dels arbres i que no es facin servir llibres de text: la meva pedagogia va per altres camins. Però he vist algun que altre i els puc criticar científicament, perquè sóc mestre... Si no fora enemic dels llibres de text, tindria un problema greu, perquè l'única cosa que m'interessa és l'índex, i no sempre. Són literalment avorrits, soporífers, els falta sal i els sobren dibuixos, no només els que vénen, sinó la quantitat de vegades (en els dels menors sobretot) que et demanen que dibuixes. Però també en la seva mala redacció, problemes de comprensió dels exercicis...
L'any passat estava amb una companya en una classe de primer i em vaig posar a fer un exercici amb un xiquet. Vaig necessitar anar a la mestra (ella ja havia mirat el llibre docent)  a que em digués com es feia. ¿És normal que un diplomat en magisteri que es fa entendre en cinc idiomes parlats i un signat, estudiant de màster i amb un postgrau propi no entenga el plantejament d'un exercici per a criatures de primer escrit en una de les dos llengües natals o més aviat aquest llibre té un problema? Vaig llegir a Shakespeare i Moro amb 15 anys i no podia entendre què em demanava. ¿Quin alumne podia fer-ho bé?

Des d'ací un consell múltiple a les editorials

1 Textos senzills, però de qualitat.
2 Exercicis coherents i fàcils d'entendre.
3 A menys que el nen tinga un trastorn obsessiu compulsiu, no necessita dibuixar cada 20 minuts.
4 Senyor/a editor/a ¿se'n recorda d'una cosa que es diu activitat grupal?
5 Si necessiten gent per dissenyar llibres, criden-me. Estic en l'atur de nou, podem fer alguna cosa diferent.

No deixen vendre un calendari per a pagar el bus escolar a les mares afectades

Sí, la notícia pareix digna del 13 rue del percebe o semblant, però no, la donen  el País Comunitat Valenciana: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/24/valencia/1356366885_742140.html la sexta: http://www.lasexta.com/programas/mas-vale-tarde/entrevistas/silvia-lucas-hemos-dejado-pudor-casa-nuestros-hijos_2012111900281.html i molts altres.

Unes mares feren un calendari eròtic i es posaren a repartir-lo a canvi d'un donatiu. Però a la policia no li va fer gràcia i les envià cap a casa considerant que es fea venda ambulant no autoritzada. No és que em parega la forma ideal de subvencionar una escola. Però molt pitjor encara em pareix que es deixe a xiquets sense autobús i que les mares es veguen en eixa tesitura a l'hora de reivindicar el que està passant, així que si algú vol ajudar a que la situació millore ahí va un contacte de facebook http://www.facebook.com/CalendarioSolidarioAutobus per a parlar en elles i la web de la conselleria per si es vol dir alguna cosa a María José. http://www.cece.gva.es/es/

També la meva recomanació personal: posen-se a vendre'l davant de l'escola Guadalaviar, que és una de tantes que segrega per gèneres i conselleria concerta furtant els diners que haurien d'anar a l'escola pública.

Escoles feixistes

Hi ha qui diu que no hi ha diferència entre la privada i la concertada. Hi ha qui diu que són millors les concertades per que estalvien molts diners a l'estat. En canvi l'article seguent ens dóna l'argument intombable per entendre que les escoles han de ser públiques i que s'ha d'alliçonar amb els adjectius que toca a certes tendències ideològiques. Sino passa el que es veu al video: els jugadors d'un campionat de futbol en sentir l'himne espanyol amb una lletra no oficial, fan la salutació feixista. El que no s'acaba d'entendre no és només cóm les escoles ho permeten, sino cóm és que ningun familiar intervé i cóm l'arbitre treballa eixe dia, per què sincerament, jo no xiulava en eixe partit, ni ningú de la meva família jugava en eixe equip, ni seguia matriculat en eixa escola.
Per no parlar del treball de la conselleria, que diu que no pot fer res per evitar-ho per que són escoles concertades. I per a què està la conselleria sino és per a evitar estes barbaritats?


http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/10/valencia/1355154319_630616.html

El districte únic

Fins ara quan triàvem una escola podíem fer-ho només dintre d'una zona, limitant així la migració de cervells d'una escola a altra. Evitant els ghettos. En canvi, ja ha confirmat la consellera d'educació de València que per a d'ací poc, no hi haurà zona que valga, inclús pot ser es podrà canviar de poble. http://www.lasprovincias.es/v/20121209/comunitat/padres-podran-pedir-colegios-20121209.html Pareix ser que la renda continuarà pesant, però justament qui menys diners tinga, menor capacitat tindrà de triar escola, perquè no podrà en ningun cas pagar un bus escolar. Si bé es dóna l'avantatge de la gent que viu en un terme municipal, però més prop del poble del costat, també es dóna el desavantatge per a la gent que viu en un barri empobrit, els pocs del barri que tenen una familia que els donaria una bona cobertura se'n van i s'acaba desplaçant als que provenen d'una familia desestructurada d'altre barri fent escoles per a rics i altres per a pobres. Ja que el que també obre la possibilitat és a disparar el número de centres CAES en València com ja van fer en EEUU o en Nova Zelanda i Australia.

Educació i noves tecnologies

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació són com tota ferramenta en la vida bones i roïnes a la vegada. La qüestió és saber quines gastar i quines no en cada moment. D'una banda tenim els sempre temuts videojocs violents que haurem d'evitar i si es pot prohibir. Com a mínim amb l'excusa de l'edat. A la caràtula, igual com a les pelis ve l'edat aproximada a la que es pot començar a jugar. La classificació dels videojocs s'anomena PEGI: Informació paneuropea del joc i és la següent.
Majors de 3 anys.
Majors de 7 anys.
Majors de 12 anys.
Majors de 16 anys.
Majors de 18 anys.
Tenint la classificació, ja podem començar a plantejar-nos la possibilitat d'educar amb les noves tecnologies. I si comprem un videojoc inadequat haurem de començar a assumir les consequències. 
D'altra banda, no tot són tirs i ganivetades als viedojocs. També en tenim que són per a afavorir a la persona. http://videojoceducacio.wikispaces.com/Videojocs+educatius Ací tenim una pàgina que ens pot vindre molt bé no només per a aprofondir en el que parlem, sino a més per a trobar pa`gines contenidores de videojocs i pàgines educatives.