L’edisme

L’edisme és el prejudici que fa pensar (erròniament) que l’edat pot dificultar el procés d’aprenentatge. Sovint escoltem: a la meva edad ja no em cambien, ara ja no puc posar-me a estudiar. De fet, part de la meva pròpia familia em dia que no era una bona idea posar-me a estudiar als 23 anys, perquè ja era molt gran i ja no tenia edat per a estudiar.
N’hi ha molts autors que han fet investigacions sobre aquesta suposada degeneració de la capacitat estudiantil i s’ha demostrat que és mentira. No diguem, que per qüestions socials i d’entorn, a segons quines edats no es dificulta. Però no té res a vore en la persona, sino en els fills, el treball i la hipoteca. Ara bé, qui es posa a estudiar amb més anys, té l’avantatge de l’experiència, la maduresa, les ganes de “recuperar el temps perdut” El sisé capítol del llibre: dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI escrit per Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas i Rosa Valls per l’editorial Graó ens parla molt bé sobre el tema i ens pot ajudar a comprendre meravellosament la necesitat d’estudiar que tenim durant tota la vida i la valua que poden tindre les nostres aportacions a les aules de jovens destrellatats i plens d’hormones.
I justament, aquesta és una mancança del sistema educatiui dels educadors: de la societat en general si volem. No recordem que mai es tard per re-enganxar-se a l'estudi, bé siga amb el graduat es colar, el batxillerat, cursos de formació complementària, en el meu cas una diplomatura i després un màster com el que estic cursant o un doctorat com el que m'agradaria cursar (molt possiblement, passats els 30 anys).

El contracte educatiu arriba a València

Ja hem escrit en altres articles sobre el contracte programa educatiu a altres llocs i huí volem parlar de la seva inminent arribada a València: http://www.docv.gva.es/datos/2012/04/23/pdf/2012_3884.pdf i les seves conseqüències educatives.
El contracte ací a la nostra comunitat consdistirà en el seguent:
L'escola que siga admesa per al 2012/13, pot tindre una comisió de serveis extra. Això és, un mestre de més. I de pas, uns 500€ per a despeses. La Generalitat, no sap quant donarà en els altres anys, només especifica per al curs que ve. La comisió de serveis pot ajudar a paliar la futura migració de mestres que n'hi haurà per l'abaixada de la natalitat que ha produit la crisi. Però com que està en mans de la direcció dir quí es queda i quí se'n va, podem preguntar-nos també: en base a qué es farà l'elecció de la persona afortunada. Però sobretot pot preocupar-nos qué passarà a les escoles amb la pressió per traure una bona calificació per a mantindre aquesta comissió de serveis. Perquè la prova, tradicionalment es fa mirant únicament el rendiment acadèmic i això és un perill. Podem trobar-nos amb una escola que no prepara la persona, sino només el cervell; que no educa, sino que prepara per a passar la prova. I el més perillós de tot: Podem rtobar-nos amb que les escoles valencianes poden acabar siguent de primera i de segona classe. Puix que el fet de donar només ajuda a les escoles que trauen bons resultats, pot acabar siguent el factor decisiu per a acabar de fer ghettos on abans n'hi havia barris. Per que saber que una escola acostuma a tindre bons resultats i per tant més professorat, pot ser el desencadenant de fuga de blancs cap a eixa escola i l'escola que no obté els bons resultats ni l'ajuda, acabar siguent una escola on no vol anar ningú. I per tant, un imà per a aquelles persones més desafavorides a l'hora de l'elecció, o menys informades.

Noveles twiteres

Dintre del que és l'us de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, una de les que més m'ha sobtat últimament ha sigut aquesta:  http://www.diariosur.es/v/20120428/malaga/lazarillo-cabe-tweets-20120428.html  En L' IES Concha Méndez Cuesta de Torremolinos han emprat el twitter per a resumir en 104 tweets l'obra castellana: El lazarillo de Tormes. No només han aconseguit fer que es llegisquen la història, sino que a més han aconseguit que la resumisquen, la treballen, la disfruten amb mètodes alternatius, eixint del típic resum de llibres i examen al final. Ja que cada alumne tenia un personatge i feren ells mateixos via twitter la hiostòria. Per això mateix, m'agradaria felicitar a tota aquella persona, a la professora , que és la de la foto de baix. I com no: divulgar la idea pel món mundial per tal que s'escampen iniciatives com aquestes.

Triar la parella

Elecció de parella


En aquest article es tractarà la importància de l'elecció de la parella, ja que l'ésser humà sospira per tenir una relació amorosa amb una persona per sentir-se acompanyat d'algú amb qui compartir la seva vida. Aquesta necessitat, a la vegada, cega a moltes persones i dificulta o impedeix veure en quin moment formalitzen la seva relació i qui és realment la seva parella, podent ser que dues persones es casin sense conèixer el caràcter l'un de l'altre.És molt important per a l'educació futura del nen l'elecció de la parella per part dels pares, ja siguin divorciats, separats, vidus o per formalitzar la relació abans de tenir fills. Aquesta decisió és de gran importància ja que el desacord per part dels pares en l'educació dels fills porta a moltes parelles a penedir de la seva elecció.Però, quins són els requisits per triar la persona adequada? Un d'ells és tenir un caràcter compatible amb la parella, és a dir compartir gustos, aficions, idees, opinions ... no cal estar d'acord en tot, però almenys compartir aspectes essencials en la vida com l'educació dels fills, el que significa el matrimoni per a tots dos i en l'economia familiar. Per exemple, el moment de tenir el primer fill, dur-lo a un col · legi religiós o laic, portar-lo a un col · legi de pagament o públic, etc. La incompatibilitat de caràcters, tard o d'hora farà que sorgeixin enfrontaments entre la parella, de manera que afectarà el desenvolupament emocional del nen.Un altre requisit és sentir un gran afecte i atracció per la parella. Sentir l'un cap a l'altre amor, definit aquest com desig d'estar amb la parella, de parlar amb ella, de compartir amb ella tot el que pugui i respectar-la. Si aquest requisit no es dóna, o resulta insatisfactori per a un o ambdós membres de la parella, li faltarà calor a la relació i hi haurà un clima de poc enteniment.Per això, és important examinar quan es dóna el pas de viure formalment en parella, si hi ha compatibilitat de caràcters i si hi ha amor. Però, ¿El fet de posseir aquests dos requisits garanteix l'èxit en la parella? No, ja que les persones som impredictibles i molts altres aspectes poden estar influint en la nostra decisió de triar a una parella o una altra, o formalitzar o no una relació.

Aprendre investigant

En un post anterior ja parlàvem de la investigació com forma d'aprendre i que és més efectiu buscar un mateix la informació, treballar-la i reestructurar-la, que no simplement rebre-la. Huí podem vore com ens ho confirma aquest congrés http://profundiza.org/ fet per i per a estudiants de primària, secundària i batxillerat que es fa en Cádiz. On entre altres coses han aconseguit açò: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=AlbdsFxfnr4#! L'alumnat en compte de simplement escoltar al professorat, es dedica a investigar pel seu compte i a aprofondir al seu aire i en base a les seves aficions: qui dubta què és un bon sistema? Quí dubta que aquests alumnes seran uns magnífics estudiants en el futur i que ho són ja en el present?

La peli de l'any

No es solen trobar moltes escoles que facen pelis. Tampoc no es solen trobar escoles que facen estrenes de les seves pel.lícules per al públic en general, però sobretot no es solen trobar escoles que tinguen aquestes referències a la premsa:

http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/3911053/04/12/El-CEIP-Teodor-Llorente-presenta-un-cortometraje-sobre-los-recortes-en-la-ensenanza-publica-valenciana.html

http://www.20minutos.es/noticia/1384126/0/

http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-cultura-ceip-teodor-llorente-presenta-cortometraje-recortes-ensenanza-publica-valenciana-20120420161909.html

http://lospadressonmaestros.blogspot.com.es/2012/04/cortometraje-contra-los-recortes-en-la.html

http://www.diariocriticocv.com/ciudadanos/educacion-publica/ceip-teodor-llorente/411094

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/20/valencia/1334929755.html

Si podem, algun de nosaltres anirà a veure l'obra d'art i vos farem l'argument. Però no vos confieu massa, que jo estic refredat i Carol enfeinada. Així que ja sabeu que es pot anar a l'IES Abastos.


Quatre passes, 18:30, 19:30, 20:30 i 21:30 - ENTRADES GRATUÏTES

La necesitat del dia del llibre

Potser no ens donem compte de la necessitat dels llibres per què  huí en dia estan tan extesos que ens pareixen el més normal del món. És més, ens permetem el luxe de no atraure als nostres fills cap a la literatura. Però això és un perill insidiós, arriba com qui no vol la cosa, però a la llarga fa por i de veritat.

Senyors/es progenitors/es analitzen quin futur prefereixen per a la seva descendencia: ¿Treballar de bracer de sol a sol o més bé preferirien que es dediqués a la literatura, a la ciencia, a la docència…? I ¿Cóm volem que siguen escriptors, científics o docents sino han llegit un llibre en la seva vida?

Vostés recorden aquell pati o carrer d’estiu on jugaven de menuts? Recorden els partits de fútbol, txapes, les eternes hores amagant-se d’un costat cap a altre? Aquella sensació no es borra. De fet, qualsevol que haja jugat a futbol de menut/da nota una sensació meravellosa li arriba en veure un baló que ha eixit disparat d’on juguen els xiquets cap a ell o ella  i desitja xutar eixa pilota per què el transporta als anys en que jugava al carrer.

Imaginem-nos que aconseguim que els nostres fills disfruten amb la lectura com nosaltres huí en dia disfrutem amb eixe baló que fuig del camp i ve a saludar-nos. En eixe cas, els nostres fills podran triar si ser bracers o catedràtics, per què tindran la capacitat lectora i intelectual per fer ambdues coses bé. I al capdavall, això és el que importa en aquesta vida. No ser esclaus de les nostres circumstàncies.

El dia del llibre ens recorda que hem de llegir, que la literatura en qualsevol de les seves formes està ahí. No n’hi ha un mètode universal i infalible. De menut, mon pare em portava al París-València del carrer Pelayo i em deixava triar els llibres que vulguera, em deixava escabuçar-me i investigar entre aquells aplecs de paper. Quan acabàvem ens buscàvem l’un a l’altre, ell pagava o em donava els diners per a que ho fera jo i ens n’anavem a casa. Ma mare en canvi preferia regalar-me els llibres, veure’m la cara que em deixava el regal en trencar el paper que ella volia aguardar per a altra ocasió i acabava renegant quan em veia fer una bola i tirar cap arrere i en terra el paper fet una bola. (He admés que era una xiquet, no un bon xiquet) Isabel Mena, la mestra de valencià de l’escola ens portava una caixa plena de llibres de distints nivells i temàtiques, i ens deixava triar el que vulguérem.

La qüestió és fer que la criatura llegisca agust, bé en soletat, bé en companyia. Que vega que el seu entorn llegeix, no només que s’ha de fer per a l'avorrida classe de llengua. La OCDE en el seu famós estudi PISA ha trobat que n’hi ha diferència entre les cases on n’hi ha (i s’han llegit) més llibres que en les que no n’hi ha.  

Finalment estaria bé recomanar uns quants exemplars interesants per a que es tinguen exemples varis:

Un dels meus favorits per als més menuts de la casa.

De Leo Leoni, un nom que ja per si mateix ens suggereix imaginació i una literatura innovadora:   http://www.authorstream.com/Presentation/ac0308-386735-el-petit-blau-groc-education-ppt-powerpoint/

Un clàssic per si creixen un poc els xiquets: http://www.teo.es/ca

Per al Cicle mitjà un dos dels llibres que em donà a llegir Isabel: http://www.brunolibros.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=2405754&id_sello_editorial_web=71&id_sello_VisualizarDatos=br i 

http://biblioteca2ampamartisorolla.blogspot.com.es/2010/10/aidan-macfarlane-i-ann-macpherson.html 

Els llibres d’un mestre i bon amic meu amb qui he pasta moments meravellosos:http://pedrocamacho.org/libros-publicados-2/

I finalment, per als pares: una editorial que porte un temps seguint-li la pista i m’encanta cóm evoluciona. A part, del fet que també tinc amics treballant allí. http://www.erasmusediciones.com/