No es tracta ser el millor de tots, sino el millor de nosaltres mateixos

Aquesta és la frase final d'un post d'en Santos Guerra: http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2011/11/05/el-exito-como-ley/ I és que l'èxit en tot, acabarà siguent la perdició per a molts. Si vem les coses que huí en dia es valoren, comprovarem que les més valorades tenen a veure amb l'èxit, el poder, els diners... La família, les bones obres morals... això està de més. Ser un triomfador és ser milionari, tindre moltes parelles sexuals (no emocionals) i des d'ací, voldria donar el reconeixement a aquelles persones que s'alcen tots els dies per a fer el nostre pà, netejar els nostres carrers o canviar els llits del nostres malalts. Carreres professionals sense tant de glamour otorgat, però amb major ús social que no fer una película. Per què tots podem viure bé un mes sense veure la tele (dit amb coneixement de causa, ma mare em castigava molt assovint així). Però a veure què passaria si no hi hagués servei de neteja, hospitalització, distribució o alimentació al nostre país? I ara que ens expliquen quí és més important a la vida, ¿aquell què és prescindible o qui deixant de treballar crea el caos més absolut?

El món cresqué un pam quan nasqué Miguel Ángel Santos Guerra

Ja fa anys, Lola (Dolores Rodríguez López, una altra gran de l'educació) ens posava en classe texts d'en Miquel Ángel Santos Guerra. Aquest intelectual ha creat un blog del que sóc coneixedor des de fa res i volia compartir-lo amb el món. I ho faré publicitant aquest escrit del Mestre: http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2011/11/19/%C2%A1fuego-fuego/ Una agradabilíssima crítica al sistema educatiu que tant treballa l'academicisme, però tan poc l'ingeni, la pluja d'idees, la vertadera democràcia....

Un nou programa de promoció a la lectura

Ací tenim l'ennèssim programa d'estimulació a la lectura i una ressenya més que interessant de la gent de Rosa Sensat, que solen dir veritats com punys. I és que no podem plantejar la calitat de la lectura en base a quants llibres llegeixen els menuts, sino en base a quants viuen, quants recorden, quants relacionen... I el primer pas és el de no clavar en el cap que no saben llegir. Ací tenim el primer problema creat pel sistema educatiu i consentit pels mestres que comencen la lectoescriptura abans que la seva clase estiga preparada. Quin mestre o pare no s'ha trobat en alguna ocasió amb una criatura que diu que no vol escriure per què no sap?
http://rsensat.blogspot.com/2011/12/letern-problema.html

Cap on va l'ensenyament superior en Espanya?

Normalment aquest blog es dedica més a altres etapes de l'educació, però els xiquets creixen i molts acaben estudiants fp o graus universitaris. I la descripció que ens dóna : http://miquelrodriguezplanas.blogspot.com/2011/10/hacia-donde-va-nuestra-politica.html és més que ilustrativa de cóm estem amp una mà aplaudint una universitat i amb l'altra destruint-la.

Què són les competències

N'hi ha un terme molt interessant i relativament modern que és educar en competències que un professor ens ha descrit en classe i estaria bé difondre'l per ací junt a altre que ens donaren fa ja uns quants anys:
Educar en competències significa que no hem d'intentar que l'alumnat aprenga de memòria i sense relacionar les coses d'una assignatura a una altra. Sino mirar d'aconseguir que s'aprenga a l'escola i fora la forma d'aplicar allò que s'estudia o s'aprén.
O dit amb la metàfora del mestre en versió reduida: si donem en conneixement del medi la climatologia, demanem a la classe que veguen les notícies de l'oratge i que ens porten resumit allò que es diu. Si analitzem les notícies recollides i ens diu que en la part més baixa del xúquer n'hi haurà una gran quantitat de boira i que aquest fenòmen durarà tot el dia. Podem llençar la seguent pregunta: farà fred demà a Sueca i Cullera?
Si l'alumnat no sap respondre és que no ha desenvolupat les competències. Ara bé, si ens contesta: demà hi haurà boira a la zona baixa del Xúquer, i a la Ribera Baixa del Xúquer trobem Sueca i Cullera. Si tenim en compte que la boira no permet que arribe el sol i la humitat  dóna sensació tèrmica de més fred: sí, és molt possible que faça fred a Sueca i Cullera.
O dit amb altra metàfora: si en compte de tindre mitja hora a un xiquet llegint li donem un paper on pose ves a la vedell i demana-li folis. N'hi ha tres possibilitats:
1 que no sàpiga que n'hi ha escrit. (i sabrem que no sap.)
2 que entenga els missatges i que ens porte els folis.(i sabrem que sap)
3 que no sabent llegir-lo, li'l done a algú que sàpiga i li demane que li'l llegisca. (i sabrem que no ho sap, però que està tan espavilat que aprendrà quan li done la gana)
Doncs bé, això són les competències: saber fer alguna cosa que no s'ha demanat en classe directament, emprant allò que s'ha estudiat allí.

La necessitat de variar els jocs

Antigament es juagava a moltes coses diferents segons l'època de l'any. Teníem jocs per a la pascua, l'estiu... Huí en dia, ens hem limitat al futbol i la consola. Açò, tradüit a altres paraules significa: esport i videojocs. De fet, només un esport i molts videojocs que no toquen. Però el mal no està en triar malament els jocs, sino en no donar varietat als menuts; i expliquem per què: si tenim distints tipus de jocs, treballarem diferents àrees, amb la qual cosa, aconseguirem desenvolupar diferents àrees. I llevat que algú siga un prodigi o vertaderament un negat absolut, n'hi haurà coses que se li donaran bé (autoestima que puja) i n'hi haurà coses que se li donaran malament (egocentrisme que abaixa).

Fixem-nos que fàcil és aconseguir un caràcter millor format: Huí juguem a ballar la trompa; demà al sambori; a l'altre a futbol; el següent a l'ultimate frisbi, altre dia a les cartes; inclús al parxís. I amb aquesta tonteria tan gran: canviar de jocs de tant en tant, aconseguirem meravelles. 

És més important l'autoconcepte que la inteligència

Moltes vegades, ens preguntem cóm hem de fer per interessar l'alumnat o els fills per l'escola. I veritablement, no cal tanta cosa, simplement si aconseguim que no se li agarre mania i que l'estudiant no s'autocoloque (o no li coloquem) l'etiqueta de fluix o de poc inteligent ja ens val. Vol dir açò que hem d'alabar tot el que faça? Donc sí i no. Si el xiquet fa una cosa rematadament mal, podem mostrar-li la millor forma de fer-ho, o tècniques per a millorar. Ara bé, hem de recordar, que no hem d'enfitar al menor amb ultracorreccions, recordar continuament els errors...
Recordem que n'hi ha païssos on per exemple, no s'aprén a llegir fins els 7 anys i segeuixen amb la mateixa proporció de membres al cos que ací que es sol començar als 4. N'hi ha llocs al món on no es repeteix de curs casi mai, podem trobar sistemes educatius que ni entreguen butlletins amb notes. Simplement els mestres fan valoracions dels objectius plantejats i els aconseguits. Curiosament, aquests llocs on no es coloca l'etiqueta d'intelectualment apte o no apte fins molt més tard, són els païssos on més intelectualment aptes n'hi ha.
Què volem dir amb açò? Fem xiquets bons, fem xiquets amables i no ens preocupem tant per les xifres, les aptituts i els fracassos, i preocupem-nos per fer persones integrals que tinguen trellat i sense complexes prematurs. Perquè la inteligència sense l'altre, ja estem vent quín resultat ens dóna: gürtel, campeón, goldman sachs...