La generalitat regalará sol públic per construir escoles privades

La generalitat valenciana regalará (barata alçar l'edifici) terreny públic i la gestió d'escoles a aquelles empreses que es comprometen a explotar un centre concertat com ens explica: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/07/09/empresas-privadas-crearan-cinco-colegios-suelo-publico-explotaran-75-anos/822912.html La qüestió és que no hem trobat la licitació concreta (pot ser que no hajem buscat bé). Però ens preocupa que aquest terreny en compte de cedir-se per fer innovació educativa i centres d'elit pedagògica, siguen una forma més de simplement privatitzar i fer pagar directament al ciutadà individual per allò que hauriem de disfrutar tots. Ens fa por que siga una forma més de reduir l'oferta pública de professorat. PERÒ ENS PREOCUPA SOBRETOT que siga una forma més d'agrandar la diferència entre classes a València, per què a un centre concertat que no siga ben portat es nota la diferència de nòmina entre pares.
D'una conversa mantesa entre l'educació vertadera i un treballador de conselleria, no s'extrea que les clàussules per accedir a l'explotació del centre anaren més enllà de si pots pagar el terreny i fer-te càrrec de la gestió. Per tant, ens plantejem si es posarà alguna barrera a que una mateixa institució es quede amb tots els terrenys, a si s'haurà d'acollir a alguna norma concreta o si la valoració de la proposta pedagògica s'anava a valorar. Que insistim en què no ho sabem, però sí que ens agradaria que fos així. Perquè ens pareix més important en una escola el plà d'estudis, que no el plànol de l'edifici.

I tu que vols ser de major?

Una pregunta molt estesa en aquesta vida és justament aquesta: I tu que vols ser de major? Doncs bé, huí us oferim un assessor vocacional virtual i gratis. No et demana el telèfon ni res. És una aplicació que ofereix la generalitat. Està més encarada a la Fp, però per lògica ens encara a una familia professional també universitària. I sense enrrotllar-me més, ací teniu: http://www.quieroser.net/valenciano/principal.php

¿Deu un mestre canviar a un xiquet en l'aula?

Aquest article picarà a més d'una persona, però també pot ajudar a molta gent que no té clar si fer magisteri d'infantil o no. La última pretensió de qui escriu és ofendre a ningú, sino defendre a qui no ho pot fer per ell mateix.
Amb la rebaixa d'edat per accedir al segon cicle d'infantil, ha aparegut un problema (per sort no massa estés), però que en canvi no d'eixa de ser inconvenient. I és que els xiquets, en ocasions, no controlen bé els esfínters. I ens plantejem el següent dubte. Deu el mestre canviar al menut? O com fan en alguns centres,  deu cridar al pares per què vinguen a canviar-lo ells?

Els arguments de part dels mestres és que ells no tenen temps de canviar volquers, pantalons ni res referent al tèxtil. Clar, són DIPLOMATS i tenen molts xiquets en l'aula. 

L'argument del xiquet és una miquet més simple: m'he pixat.

Des d'ací, podem arribar a pensar que els DIPLOMATS no tenen perquè fer aquestes coses i nosaltres podem arribar a donar-los la raó. I de fet, alcem la veu demanant a l'administració que en totes les escoles d'infantil s'introdüisca la figura del tècnic superior que pot estar dinamitzant les aules i en les mínimes ocasions en que n'hi haja una fuga, colaborar. Tot siga que ells diguen que són tècnics SUPERIORS i diguen que ells tampoc no. Però bé, la mesura no és tan desgavellada. És més, amb un tècnic per sis aules podria haver prou i tot. En Itàlia ja tenen la figura del mestre doble (alli són dos diplomats en infantil per aula) i els va meravellosament a l'infantil.

Ara bé, mentre es fa i no es fa açò, recordem una cosa: un mestre deu proporcionar seguretat a l'alumne per aconseguir que confie en el docent i estiga agust jugant i aprenent. Si el xiquet es pixa i en el millors dels casos els pares tarden mitja hora en arribar, ha d'estar el xiquet banyat mentre? De veritat un educador és capaç de consentir això? Imaginem que vem un pare en un parc i que el fill es pixa damunt. Imaginem que mitja hora després, el xiquet continua jugant i el pare no el canvia. És més, a l'hora i mitja segueix banyat. I al final ens arrimem i li preguntem per què no el canvia. ¿Què respondria la societat si diguera? -És que he cridat a sa mare i encara no ha vingut¡ No els sonaria masclista? ¿I per què no ens pareix il.lògic si ho fa un mestre amparant-se en una molt acadèmica diplomatura? 

Està clar, que el mestre és un titolat superior. Està clar que li hem de reconèixer més mèrit del que té (Jo sóc mestre i considere que és una gran professió). Però abans que els drets del mestre estan els de l'alumne. Just perquè el mestre és un adult que s'ha diplomat i ha "jurat" educar als xiquets. Però no en el: apanyat si tens un problema, sino en la solidaritat, la col.laboració, l'altruisme... Un mestre quan entra en l'aula ha de tindre en compte que la seva prioritat són els alumnes, res més. Vertaderament, ha de saber que un xiquet de 3 anys i mig pot tindre un error de càlculs i sino és capaç de solventar-li la papereta a l'únic objectiu de la seva docència: el xiquet. No estaria de més que demostrara que errar és de savis i es dedicara a altra professió. Perquè continuar un error sense subsanar-lo és vertaderament pervers.

Per tant i resumint:

Els xiquets de tres anys tenen dret a pixar-se damunt, per què són xiquets. I vosté té l'obligació de canviar-lo (per sanitat, per salubritat i per que sí). I  si vosté no és capaç de canviar un volquer, façans un favor: reconega-ho com a bon DIPLOMAT i tinga la valentia de rebutjar al treball reconeguent que s'ha equivocat de professió.

Les escoles segregades

N'hi ha més d'un tipus d'escola segregada. Pot ser per gènere, per ideologia, per confessió religiosa o per capacitats. A aquestes últimes se les anomena, centres específics. Siga com siga, no recomanem ningun tipus d'escola segregada, per què podem donar una visió sesgada de la realitat. Però el que no ens pareix massa normal, són les excuses que es donen en molts casos.

Les escoles distingides per gènere diuen que es basen en una possible diferenciació en el desenvolupament. I si bé és veritat i no negarem que els xiquets no es desenvolupen de la mateixa forma que les xiquetes, hem de plantejar-nos sino serà més positiu variar la forma de donar classes, apostar per grups més redüits i tornar a agrupar els gèneres. A més, recordem que aquestes haurien d'estar exemptes de subvenció ninguna, puix que no presenta un tipus d'aordenmació escolar coherent amb els valors constitucionals. Que no estan prohibides, per què hi ha dret a tot en aquest món, però es considera un luxe, i els luxes se'ls paga cadascun.

Aquells que eduquen als seus fills en escoles religioses segregades, s'haurien de plantejar si realment és tan interessant donar una visió sesgada de la vida als seus fills, puix que a la sortida, al carrer hi haurà gent de qualsevol religió i hauran d'aprendre a conviure, les seves tradicions, els seus costums... per no tindre problemes culturals i de protocol a la seva vida diària. Recorde un dinar en casa d'uns amics en que em preguntaven (referint-se a dues bahà'ís): -Les teves amigues poden mejar porc? A açò jo contestí que si el porc estava viu no, per què correria més que elles i no passà res, però el fet de desconèixer, porta a equívocs.

Els xiquets amb neae, poden ser una benedicció. Un cec ensenya braille i el funcionament d'un perkins a tota una escola; un sord llenguatge de signes (primer que res les paraulotes) a tot un curs. Un alumne amb la síndrome de Down dóna una visió i una sensibilitat als companys que no donarà ningun altre... Llevat de casos molt concrets que estiguen necessitats d'una antenció pràcticament plena, haurien d'estar integrats tots i totes per ajudar als altres a aprendre qué n'hi ha a la vida.

I acabem recordant que possiblement la segregació no afecte per a res a nivell social; possiblement no siga ninguna rèmora educativa; Pot ser inclús siga conceptualment més positiu, no anem a negar-ho. Però tampoc anem a negar una cosa: Pot ser no ho siga. I per tant, ací com en el futbol, creguem més interessant no variar res, quan no estem segurs. Especialment coses que han tardat i costat tant com puga ser la igualtat de gènere, raça, credo...

¿Quina escola triar?

Un dels grans problemes que troben els pares és on enviar els xiquets a escola, perquè no és la mateixa educació aquella que es dona en una escola pública que ne una privada o concertada. Per això, traurem alguns arguments sobre cada tipus d'escola i després de llegir, cadascú que acabe decidint. Demanem perdó abans de res, per què no serà un article totalment parcial.
Escola pública. Aquesta es caracteritza per ser creada i controlada per l'estat, qui posa el seu professorat i fiscalitza el seu funcionament. Té la característica de ser comprensiva, adaptable a l'alumne, acollidora de tot tipus d'alumnat i tot tipus de mestres, però amb una característica, gran part dels mestres han passat un examen oposició o com a mínim han participat en borsa de treball i tenen millors condicions salarials. És laïca per definició, que no areligiosa. Sino que podem trobar alumnes i mestres que siguen cristians, ateus, agnòstics, musulmans, bahà'ís, zoroastrians...
Aquestes característiques creen una escola on podem trobar i per tant aprendre amb la varietat de persones que hi ha present. Malgrat que se la acusa de tindre uns rendiments acadèmics més baixos.


Escola concertada que pot ser de dos tipus: escola laica (molt possiblement un cooperativa de treballadors i pares) o religiosa, en el cas d'Espanya, generalment catòlica, encara que ja podem trobar-ne alguna no catòlica. 
Les laïques, solen ser com una escola pública on ningú ha fet una oposició, però els mestres s'han agrupat amb un fonament didàctic concret, són escoles que en moltes ocasions acaben siguent estudiades en les universitats pels seus projectes educatius i per la calitat de les seves innovacions. Tenim exemples en: Aire Lluire (ALACANT), La Nostra Escola Comarcal (PICASSENT), Els Encants (BCN)
Les religioses, són escoles on sabem que tot el cos docent és cristià catòlic i s'asseguren de donar una formació religiosa. Poden ser d'èlit i per tant oferior una visió més que deformada de la realitat: tots cristians (excepte algun alumne mussulmà que l'inspector de zona obligue a tindre) i d'una classe social com a mínim mitjana. Casos curiosos són les escoles segregades on els xiquets están separats de les xiquetes o directament tenen només un gènere en l'alumnat (aquestes no haurien d'estar subvencionades per l'estat, però alguna s'escapa).


Escola privada, aquestaes diferència de les altres en que no rep diners de l'estat (segons comunitats autònomes no està tan clar) El finançament és exclusiu dels pares i això fa que les taxes siguen més que privatives, amb la qual cosa, teniim una gran garantia de lliurar-nos de gitanos, discapacitats... si vosté porta al seu fill allí i no s'encarrega d'educar-lo bé a casa, pot acabar creant un classista, per què mai ha vist un pobre i no tindrà ni idea de la societat real que l'envolta. Això sí, segur que s'aprén la tabla periòdica dels elements.


Finalment, els fem una reflexió a tots vostés senyors lectors. Si els mestres no s'involucren en l'escola (bé oper que l'han creada, bé per què han passat un examen), tenim un pitjor indicador. I una segona: quanta major siga la taxa de la seva escola, més estarà allunyant de la vida al seu fill. Si vosté envia al seu fill a una escola totalment cristiana, cóm podrà els seu fill ser tolerant amb les altres religions? Si vosté envia el seu fill a una pública o una concertada laïca, corre el risc de que el seu fill no accedisca a uns continguts tan alts. Però li podem assegurar una cosa: coneixerà el món que l'envolta, i no ens n'oblidem una altra: N'hi ha dos batxillers; l'acadèmic i el del carrer.

Plastilina casolana

I huí de menú: Plastilina

Ingredients en gots

• 2  de farina
• 2  d'aigua
• 1  de sal
• 2 cullerades d'oli (Com no és per menjar, pot ser qualsevol, excepte el de motor)
• 1 cullerada d'àcid tartàric (en tendes especialitzades, en sobres o a granel a 1'50 per 100 grams.

• colorante alimentari (llegir el post sobre pintura de dits d'aquest mateix mes)

Elaboració

Mesclar tots els ingredients i calfar a fog lent, removent la mescla fins que faça una massa homogénia.

Posar en una tabla i amassar fins que la massa siga consistent. Dividir en 4 rejoles iguals, i aplicar unes gotes de colorant a cada tros.
Tornar a amassar cada tros de manera independent, fins que ens quede un color uniforme.

I a jugar amb els xiquets que s'ho mereixen.

Consum de cànnabis en l'adolescència (Porros)

Els indicadors que es descriuen a continuació poden ajudar a detectar un possible consum en els adolescents. Cal tenir en compte que l'adolescència és una etapa on es solen produir canvis en el caràcter i en el comportament del menor, i per això confondre'ns a l'hora de descartar les variables que vénen a continuació:• Canvi en les companyies: el grup d'amics és l'indicador més rellevant en el consum de tabac i cànnabis perquè és ací on comença el consum. Com a pares hem de saber amb quina mena d'amics es relaciona el nostre fill i estar alerta per si canvia d'amics.• Desmotivació per les coses que abans li interessaven: aquest factor pot confondre molt perquè l'adolescència es caracteritza per això mateix. No obstant això, el consum de cànnabis comporta una desmotivació afegida. Només amb aquest factor és impossible detectar si el nostre fill consumeix.• Ulls vermells i semitancats: els ulls vermells són característics del consum de cànnabis, però els adolescents utilitzen una gran quantitat d'excuses per tapar el seu consum com per exemple: és perquè ahir vaig dormir malament, he estudiat molt, he estat davant de l'ordinador... A més , utilitzen el famós Vispring que et torna el color blanc natural. Tot i això és molt important fixar-nos, els ulls semitancats no els poden amagar amb res, amb el que és un factor determinant en el consum.• Apetència excessiva per les coses dolces: aquest factor es caracteritza per l'augment de la gana i sobretot per coses amb sucres.• Forats de petites cremades a la roba: quan es crema el costo no ho fa tan ràpidament com el paper, de manera que tendeix a caure encara encès i produir xicotets forats.• Baixada en el rendiment escolar: el consum de cànnabis també porta associat un menor rendiment perquè afecta la memòria a curt termini i la concentració.• Es retarda en les reaccions i va com despistat.• Trobes entre les seves coses paper de fumar i encenedors.• Rialla fluixa per qualsevol cosa.